Berexit…no hi havia res i després va esclatar el Big Bang. I es va formar tot. I va sorgir la vida. I va evolucionar. I unes criatures van començar a deixar les coses per escrit: Havia començat la Història.
I la Història va començar a Sumèria. Allà va sorgir la primera civilització que coneixem que va deixar coses per escrit (si deixem de banda ideogrames rupestres i similars). Ben aviat en seguirien d’altres, com ara l’egipcia.
I quins van ser els primers textos?
Doncs les gestes i les transaccions comercials. El Poema de Guilgameix i les compra-vendes de blat i bestiar. És a dir, les ganes de passar a la posteritat i la preocupació per la gestió diària. O potser, l’orgull i la propietat. O també, el desig de definir-se com a comunitat diferenciada de la resta (les fronteres clares fan bons veïns) i les relacions amb els altres (els comptes clars fan bons amics). O els somnis i la realitat. I, per què no? La rauxa i el seny.
No diré que la comptabilitat sigui l’ofici més antic del món. Quedaria lleig i, a més a més, no seria veritat. Moooolt abans ja hi havia caçadors, pescadors i recol·lectors. I mestresses de casa gruta. Més tard sacerdots/bruixots/metges. I guerrers. I els bards que els lloaven. Després, amb el sedentarisme, sorgiren pagesos, ramaders i comerciants. I per a tenir un control de les operacions cada cop més nombroses i complexes es va començar a deixar constància per escrit.
Si tenim en compte que les gestes i relats ja es feien de forma oral des de feia molt de temps (tal com passava també amb l’aplicació de la justícia i la transmissió de coneixements) podem dir que la comptabilitat, l’administració, les finances… són professions que van néixer juntament amb l’escriptura. I el naixement de l’escriptura és el que marca el pas de la Prehistòria a la Història.
És a dir, que són professions tan antigues com la mateixa Història.