Durant molt de temps la professió de comptable era percebuda com la d’una persona que es dedicava a anotar les operacions que es realitzaven a l’empresa: compres, vendes, pagaments, cobraments, etc.
Una mena de notari que aixecava acta dels fets i prou. La caricatura presentava al comptable com un home amb maniguets, envoltat de papers i fent anar una calculadora de maneta, treballant en un raconet fosc pobrament il·luminat per una bombeta per a protegir-se de la llum directa de la qual feien servir visera. A més a més, sempre se’ls mostrava amb ulleres i mig calbs, amb aspecte de patir avitaminosi crònica.
No se fins a quin punt aquest estereotip ha estat proper a la veritat en algun moment però el cert és que avui dia no és gens així. Personalment les calculadores de maneta les he vist a exposicions d’andròmines antigues i no n’he vist mai cap en funcionament (i ja començo a tenir una edat, en vaig ser conscient quan vaig veure participar en ral·lis de cotxes antics alguns models de vehicles que havia vist circular pels carrers 🙂 ), de maniguets no n’he vist mai cap (i, de fet, no he sabut mai quina funció tenien) i encara menys he vist treballar algú amb visera.
Però els temps estan canviant, com deia la cançó. Lògicament no ha estat mai estàtic però els darrers anys els canvis s’han accelerat en tots els àmbits.
Des de fa uns anys l’antic comptable ha mutat en un agent actiu de l’empresa. Abans no calia gaire implicació fora de la seva pròpia àrea: que més donava si l’empresa fabricava mobles o venia televisions si l’única cosa que calia fer era ser el registrador de les operacions? Només calia aprendre les especificitats del sector i prou.
Però, com més va, més cal la implicació del comptable en tot el procés.
Què aporta el departament comptable a l’empresa? Informació. I avui en dia una de les coses més importants que hi ha és la gestió de la informació, no només per a saber què ha passat i on som sinó també per a saber cap a on anem i en quines condicions. Del paper passiu de receptor i registrador de dades la comptabilitat ha passat a un paper actiu d’anàlisi i conseller en la presa de decisions.
I encara més enllà es pot considerar la comptabilitat com una part essencial de la responsabilitat social de l’empresa. Ja n’hi ha qui diu que els comptables podrien salvar el món, imagineu-vos quina responsabilitat! 🙂
En tot cas, el que és clar és que, ara que el nostre MHPG ha posat de moda les paràboles marineres (que no metàfores), podríem dir que si considerem l’empresa com un vaixell el comptable és el pilot que escriu el quadern de bitàcola, és a dir, qui descriu el rumb i les circumstàncies que afecten la navegació (oratge, presència d’esculls, estat de la nau i la seva càrrega, deriva del rumb establert…) i proporciona al capità aquesta informació per a que prengui les decisions adequades per tal de fer una travessia que porti a bon port.
ACTIU (i) CORRENT 