L’economia davant de la independència (Col·lectiu Wilson) #27S

Font: Col·lectiu Wilson

L’economia davant la independència

Edició impresa Opinión | 24/09/2015 – 00:00h

Col·lectiu Wilson

En el debat actual sobre els efectes econòmics d’una possible independència de Catalunya, s’acostuma a fer una distinció, que creiem útil, entre les conseqüències a mitjà i llarg termini i els anomenats costos de transició a curt ­termini.

No hi ha cap dubte que una Catalunya ­independent seria completament viable: la seva població és similar a la de països com Dinamarca o Suïssa; té un nivell de renda ­superior a la mitjana de la UE; hi ha una economia competitiva i diversificada, i està dotada d’una administració pública capaç de governar el país des de l’hora zero. Més enllà d’aquestes condicions inicials, la independència del nostre país tindria efectes econòmics positius a mitjà i llarg termini. Eliminaria un dèficit fiscal molt gran i persistent (que és precisament el que ara obliga la Generalitat a endeutar-se per cobrir les seves despeses). Permetria al Govern de Catalunya prendre decisions estratègiques que afecten el potencial productiu i benestar dels seus ciutadans (com ara infraestructures, educació i impostos), que són clau per avançar en un món globalitzat i que, fins ara, han estat desateses per un Estat central amb altres prioritats i interessos. En aquest nou escenari, el Govern de Catalunya podria fer front a les obligacions pròpies d’un Estat de benestar avançat -especialment les pensions- amb tants o més recursos que els que té l’Estat.

Els costos de la transició a un Estat propi podrien ser més alts que els beneficis derivats de tenir un Estat plenament reconegut i operatiu en el marc de la UE i dins l’euro? Al nostre entendre, si hi ha voluntat política de totes les parts implicades, no hi ha cap raó objectiva que impedeixi la continuïtat de facto de les relacions econòmiques i financeres amb la resta d’Europa en tots els àmbits. Com que una decisió política deliberada d’impedir aquesta continuïtat tindria costos econòmics significatius per a tothom, entenem que les amenaces de l’Estat espanyol tenen poca credibilitat.

En tot cas, aquests costos de transició es podrien plantejar en tres grans àrees: un boicot comercial, la pertinença a la UE, i el manteniment de l’euro. Quin impacte econòmic podria tenir un boicot comercial? És cert que Catalunya ven a Espanya prop d’una cinquena part del que produeix. Ara bé, quan calculem els efectes comercials de la independència, cal fer quatre considera­cions. Primera, un boicot afectaria molt més els béns de consum (només un terç de les exportacions catalanes) que els béns de capital o intermedis. Segona, és difícil creure que hi hauria boicot de productes de multinacionals (el 40% de la facturació manufacturera catalana) perquè no se’n podria distingir l’origen. Tercera, el boicot tindria efectes molt greus sobre els que fessin el boicot. I quarta, els productes boicotejats es podrien revendre (això sí, a preus reduïts o amb costos més elevats) en altres llocs. Tenint en compte aquest factors, el nostre càlcul és que els efectes comercials de la independència serien transitoris i difícilment supera­rien l’1% del PIB ­català.

El Govern espanyol ha emfatitzat que la independència suposaria l’expulsió de la UE de manera automàtica. Ara bé, una expulsió implicaria el reconeixement formal de Catalunya com a Estat -cosa que Madrid també ha afirmat que no farà mai-. En tot cas, els tractats de la UE no fan cap referència a l’expulsió de la UE en cas de constitució d’un nou Estat per part d’un territori que forma part de la UE. De fet, l’article 50 dels tractats exigeix un procés de negociació i el consens de les parts implicades per permetre a un membre de la UE sortir de la Unió. Considerant a més el nivell d’inversions d’empreses europees, la decisió sobre el tractament de Catalunya serà política. Les decisions polítiques de la UE s’han caracteritzat pel seu pragmatisme, és a dir, per intentar garantir el millor possible la continuïtat dels drets i obligacions dels ciutadans europeus i preservar l’estabilitat econòmica i financera. Durant la crisi recent, fins i tot s’han arribat a violar algunes normes bàsiques dels tractats europeus, com el principi de “no-rescat” i el de “no-monetització del deute”, per evitar el col·lapse financer d’alguns membres.

Com a país sobirà, Catalunya podria continuar utilitzant l’euro -tenim exemples de països que utilitzen una moneda d’un altre Estat-. Per garantir la continuïtat de l’actual règim de supervisió i accés a la liquiditat del sistema bancari es podria establir un acord monetari com el que tenen Mònaco i altres microestats no pertanyents a la Unió Europea tot i que adaptat a les circumstàncies especí­fiques del cas català (haver adoptat l’euro des dels seus inicis i mostrar el desig de formar part de l’eurosistema com a membre de ple dret). Fins i tot en absència d’aquest acord, els bancs que operessin a Catalunya i que fossin solvents po­drien obtenir liquiditat de forma indirecta, a través de les ­matrius o filials operant a països de la zona euro o, més generalment, en el mercat interbancari global. Qualsevol suspensió de pagaments d’un banc que no tingués la seva activitat restringida a Catalunya tindria un efecte reputació devastador sobre la totalitat del grup bancari del qual forma part i, per tant, seria el primer interessat a garantir la ­liquiditat de les seves operacions a Catalunya.

En definitiva, mentre que qualsevol benefici de la independència serà permanent, qualsevol cost transitori serà temporal (i ­determinat pel comportament de l’Estat ­espanyol). Això implica que el balanç net de la independència depèn del pes que, a l’hora de decidir el 27-S, donem al nostre futur i el del nostres fills. Per poc que valorem aquest ­futur, creiem que ser sobirans serà bo per a tothom.

Anuncis

VI Congrés Català de Comptabilitat i Direcció (28-29/5/15)

logotip

L’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) està organitzant el VI Congrés Català de Comptabilitat i Direcció. Es celebrarà els dies 28 i 29 de maig de 2015 a la Universitat Abat Oliba CEU. Tindrà una durada de dos dies i s’hi realitzaran diverses conferències i tallers sobre temes d’actualitat i d’interès per als professionals de la comptabilitat i la direcció d’empreses.

A més en aquesta nova edició comptarem amb la participació del Sr. Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona, el Sr. Juan Francisco Corona, catedràtic de la Universitat Abat Oliba CEU, el Sr Joan Massons, professor d’ESADE, el Sr. Antonio Argandoña, professor de l’IESE Business School, el Sr. Heimo Losbichler, president International Group of Controlling, entre altres.

Inscripcions i més informació en aquest enllaç

Tancament comptable i fiscal per a pimes

L’ACCID publica un manual dedicat al tancament comptable i fiscal per a pimes. Us el podeu descarregar aquí.

Com diuen al pròleg: En un país en el que el 99% de les empreses són petites i mitjanes, és de gran rellevància tot el que ajudi a aquestes empreses a millorar la seva informació comptable i financera.

Es tracta d’un Manual que tracta amb molt de detall les normes de valoració comptables i fiscals que una pime ha d’utilitzar per a fer bé el tancament de l’exercici. A més, també exposa els límits a considerar per a definir la normativa comptable aplicable i també els criteris relatius a la formulació dels comptes anuals.

 

La situació a Grècia.

Estem sentint molt, i en sentirem a parlar encara més, sobre la situació a Grècia. Però voleu saber amb dades explicades de forma amena quina és la situació i com s’hi ha arribat? Doncs veieu aquest vídeo.

Classe d’economia amb Xavier Sala i Martin 29/01/15.

El Col·legi d’Economistes alerta que el nou Impost de Societats perjudica les pimes.

Un informe de la Comissió d’Assessors Fiscals del Col·legi d’Economistes adverteix que la recent reforma de l’Impost de Societats perjudicarà les petites i mitjanes empreses i les microempreses (és a dir, el 95% de les empreses catalanes) mentre que d’altra banda beneficiarà les grans empreses.

En concret l’informe (que podeu consultar de forma íntegra en aquest enllaç tot descarregant-vos el pdf indicat) diu que:

Malgrat que es fa efectiva la reducció del tipus del gravamen del 30 al 25%, els economistes de la Comissió Fiscal recorden que la majoria de les pimes ja tributaven al 25% almenys pel que fa als primers 300.000 € de la seva base imposable, però alerten que les microempreses amb manteniment d’ocupació són les que en surten més perjudicades ja el seu tipus de gravamen passa del 20 al 25%. A més afegeixen que aquestes petites companyies han perdut la deducció per reinversions dels beneficis extraordinaris, que permetia tributar aquests resultats atípics a un tipus que oscil·lava entre el 13 i el 18% a canvi que es reinvertissin en actius no corrents; tampoc es podran beneficiar de la deducció per la inversió de beneficis, que només ha estat vigent durant els anys 2013 i 2014.

Els membres de la Comissió d’Assessors Fiscals recorden que la nova normativa ha suprimit la majoria de les deduccions de la quota per a la incentivació de certes activitats, a l’hora que introdueix cada vegada més excepcions a la norma mercantil comptable per tal d’obtenir una base imposable més gran, augmentant així la recaptació. Els experts valoren com aspecte positiu d’aquesta reforma de l’Impost de Societats la reserva de capitalització, que permet reduir el tipus efectius en 2,5 punts.

 Els economistes lamenten que els legisladors diguin que la base imposable es determinarà en funció del resultat comptable quan en realitat hi ha una gran quantitat d’ajustaments extra comptables i conclouen afirmant que la necessitat de recaptar allunya el legislador tributari del principi constitucional de capacitat econòmica.

Keynes vs. Hayek

0315-keynes-economist_full_600En un post anterior (Parlem d’economia) es parlava sobre diferents teories econòmiques. D’entre aquestes, en destacaven dues: la de Keynes i la de Hayek. O el que és el mateix: el control o no dels mercats i la intervenció del govern en l’economia.
Dels dos economistes John Maynard Keynes és, sens dubte, el més conegut.

En canvi, quan parlem de Hayek a la majoria com a molt els ve això al cap:

Però, malgrat compartir cognom, no tenen cap relació familiar Salma amb Fiedrich August, si més no pel que se.

Independentment de les opinions de cadascú cal reconèixer que tots dos van ser dos gegants de l’economia. Persones que van analitzar els problemes que havia a la societat i proposar fórmules per a resoldre’ls. Per tant, com cal fer amb tots els grans homes i dones cal que fem dues coses: Parlar-ne amb respecte i estudiar el que deien.
Actualment tots els governs intervenen a l’economia en una o altra mesura (fins i tot als EUA es va rescatar algun banc amb diners públics) però Keynes és sobretot reivindicat pels polítics socialdemòcrates mentre que Hayek ho és pels liberals.

La situació que patim actualment (la crisi que dura des de fa uns anys vull dir) és una situació ideal per a confrontar totes dues teories (els profans podeu intentar esbrinar quines serien les respostes a les qüestions següents per part d’una òptica keynesiana o hayekiana i després mireu els vídeos del final del post):

– Cal regular els mercats? I de quina manera? A Catalunya i l’estat espanyol, per exemple, la crisi va sorgir per l’esfondrament de la banca i el mercat immobiliari, dos dels sectors precisament més control·lats i regulats.

– El no control dels mercats portaria a auto-regulacions o a una llei del més fort on els segments més febles de la societat no tinguessin les mateixes oportunitats que la resta? O que el mercat fos copat per oligopolis que, de fet, impedirien el lliure mercat?

– Cal destinar diners públics per a salvar empreses privades? O no hauria d’haver cap empresa considerar “massa gran per a deixar-la caure”? A casa nostra hem vist com caixes i bancs i altres grans empreses dirigides de forma negligent han gaudit d’aquests privilegis amb gran escàndol per part d’alguns. Alguns d’aquests alguns s’haguessin escandalitzat igual o més si s’haguessin deixat caure tot provocant la pèrdua de cop de milers de llocs de treball.

-Si s’encomana al poder públic el control de l’economia, no s’afavoreix la creació de sectors econòmics artificiosament inflats (les “bombolles”, que a curt o llarg termini acabaran petant)  i la corrupció mitjançant la concessió de favors mutus?

– Cal estimular el consum sigui com sigui o cal incentivar l’estalvi per a tenir un coixí en èpoques de vagues magres?

Bé, podríem seguir durant hores. No hi ha cap llei econòmica que sigui la solució total i per sempre a tots els problemes i que ens porti a una Arcàdia feliç i per sempre (per sort, hi afegiria). Així doncs, suposo que la saviesa es troba en saber quan cal aplicar-hi una o altra recepta i en quina mesura.

I això com es fa? Ja us asseguro que si ho sabés no estaria aquí escrivint.

De tota manera Keynes se sorprendria molt en veure que polítics que propugnen un endeutament de més del 50% del PIB i més enllà si cal ho facin dient que segueixen teories keynesianes. I Hayek estaria molt sorprés si veiés això que s’ha anomenat “polítiques d’austeritat” o es fes servir el mot “liberalisme” per part de no pocs polítics (de dretes i esquerres) que amb prou feines saben discernir entre els conceptes de “capitalisme” i “lliure mercat”.

Molt bé, però… què deien l’un i l’altre? Per a fer-ho amé, us deixo amb un parell de vídeos on s’exposen i es confronten les teories de Keynes i Hayek. Ei, i a ritme de rap!

Aforisme comptable

“Si se’ls tortura adequadament, els números acaben cantant”

numbers2

Les nòmines després de la reforma fiscal

El diari VIA EMPRESA publica un interessant article sobre la repercussió que tindrà sobre les nòmines la reforma fiscal.

L’aspecte més rellevant és la rebaixa de retencions sobre l’IRPF. Es reduexien els trams de set a cinc i també varien els tipus


El tipus màxim es redueix del 52% al 2014 al 45% en 2016. El tipus mínim es redueix del 24,75% al 2014 al 19% al 2016.

A la web de l’Agència Tributària hi ha una aplicació per a calcular la retenció que correspon a cada contribuent segons la seva retribució anual.

Per a llegir l’article i veure la resta de novetats podeu clicar en aquest enllaç

 

Parlem d’economia

Dels quatre gats que, de moment, segueixen el blog, dos i mig són amics que s’hi han afegit per pura amistat sense que tenir cap idea de comptabilitat. Alguns d’ells m’han comentat que podria fer articles sobre temes bàsics per a la gent que no en te. Em diuen que parli d’economia a banda de comptabilitat. No sóc economista però alguna cosa sí que podria dir-ne sense ficar massa la gamba. Per aquest motiu he creat una categoria anomenada “Per a profans” que s’afegeix a les altres dues (“Notícies” i “General”)
Podriem començar pels conceptes bàsics d’economia: la llei de l’oferta i la demanda, els corrents econòmics més importants,…
Però em penso que per a no fer-ho massa carregós seria un bona idea penjar-hi un vídeo del programa “Afers Exteriors” que es va dedicar a l’economia i que em va semblar força didàctic. Aquí el teniu:

Calendari del contribuent 2015

iStock_000014038521XSmallCom diu la dita, en aquest món hi ha poques coses que siguin segures i una d’elles són els impostos. I no serà el 2015 que ens en deslliurarem, així que cal tenir a ma les dates clau. Aquí teniu el calendari del contribuent per al 2015 de l’AEAT. Òbviament cal afegir-hi les taxes i tributs locals.
Recordeu que els impostos es poden presentar a l’Agència Tributària de Catalunya

Bon Any 2015!!!

Calendari General del Contribuent 2015

Gener
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Febrer
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28
Març
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
Abril
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30
Maig
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31
Juny
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30
Juliol
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
Agost
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31
Setembre
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
Octubre
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Novembre
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30
Desembre
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31
  • 20-01-2015 Fins al 20 de gener
    – Renda i Societats
    – IVA
    – Impost sobre les Primes d’Assegurances
    – Impostos Especials de Fabricació
    – Impostos Mediambientals
    – Impost Especial sobre el Carbó
  • 30-01-2015 Fins al 30 de gener
    – Renda
    – IVA
  • 02-02-2015 Fins al 2 de febrer
    – Renda i Societats
    – IVA
    – Declaració informativa de certificacions individuals eméses als socis o partícips d’entitats de creació nova o recent
    – Declaració informativa de préstecs i crèdits i altres operacions financeres relacionades amb béns immobles
    – Donatius, donacions i aportacions rebudes i disposicions realitzades
    – Declaració informativa d’adquisicions i alienacions d’accions i participacions en institucions d’inversió col·lectiva
    – Operacions amb actius financers
  • 20-02-2015 Fins al 20 de febrer
    – Renda i Societats
    – Número d’Identificació Fiscal
    – IVA
    – Subvencions, indemnitzacions o ajudes d’activitats agrícoles, ramaderes o forestals
    – Impost sobre les primes d’assegurances
    – Impostos especials de fabricació
    – Impostos mediambientals
  • 02-03-2015 Fins al 2 de març
    – Impost sobre Societats
    – Declaració anual de consum d’energia elèctrica
    – Declaració informativa d’entitats en règim d’atribució de rendes
    – Declaració anual d’operacions amb tercers
  • 20-03-2015 Fins al 20 de març
    – Renda i Societats
    – IVA
    – Impost sobre les Primes d’Assegurances
    – Impostos Especials de Fabricació
  • 31-03-2015 Fins al 31 de març
    – Declaració informativa anual d’operacions realitzades per empresaris o professionals adherits al sistema de gestió de cobraments a través de targetes de crèdit o càrrec
    – Declaració informativa anual d’imposicions, disposicions de fons i dels cobraments de qualsevol document.
    – Declaració informativa de valors, assegurances i rendes
    – Declaració anual de comptes financers de determinades persones nord-americanes
    – Declaració anual de determinades rendes obtingudes per persones físiques residents en altres estats membres de la Unió Europea i en altres països i territoris amb què s’haja establit un intercanvi d’informació
    – Impost sobre l’Electricitat
    – Declaració informativa sobre béns i drets a l’estranger
    – Impost sobre Hidrocarburs
  • 07-04-2015 Des del 7 d’abril fins al 30 de juny
    – Renda i patrimoni
  • 20-04-2015 Fins al 20 d’abril
    – Renda i Societats
    – IVA
    – Impost sobre les Primes d’Assegurances
    – Impostos Especials de Fabricació
    – Impostos Mediambientals
  • 30-04-2015 Fins al 30 d’abril
    – Número d’Identificació Fiscal
  • 11-05-2015 Des de l’11 de maig fins al 30 de juny
    – Renda
  • 20-05-2015 Fins al 20 de maig
    – Renda i Societats
    – IVA
    – Impost sobre les Primes d’Assegurances
    – Impostos Especials de Fabricació
    – Impostos Mediambientals
  • 22-06-2015 Fins al 22 de juny
    – Renda i Societats
    – IVA
    – Impost sobre les Primes d’Assegurances
    – Impostos Especials de Fabricació
  • 25-06-2015 Fins al 25 de juny
    – Renda i patrimoni
  • 30-06-2015 Fins al 30 de juny
    – Renda i patrimoni
  • 20-07-2015 Fins al 20 de juliol
    – Renda i Societats
    – IVA
    – Impost sobre les Primes d’Assegurances
    – Impostos Especials de Fabricació
    – Impostos Mediambientals
  • 27-07-2015 Fins al 27 de juliol
    – Impost sobre societats i Impost sobre la Renda de No Residents (establiments permanents i entitats en atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol)
  • 31-07-2015 Fins al 31 de juliol
    – Número d’Identificació Fiscal
    – Impost sobre Depòsits en l’entitats de crèdit
  • 20-08-2015 Fins al 20 d’agost
    – Renda i Societats
    – IVA
    – Impostos Especials de Fabricació
  • 31-08-2015 Durant tot el mes d’agost
    Es podran presentar els models 349 de l’IVA i 430 de l’Impost sobre les Primes d’Assegurances, el termini de les quals conclou el 21 de setembre
  • 21-09-2015 Fins al 21 de setembre
    – Renda i Societats
    – IVA
    – Impost sobre les Primes d’Assegurances
    – Impostos Especials de Fabricació
    – Impostos Mediambientals
  • 20-10-2015 Fins al 20 d’octubre
    – Renda i Societats
    – IVA
    – Impost sobre les Primes d’Assegurances
    – Impostos Especials de Fabricació
    – Impostos Mediambientals
  • 02-11-2015 Fins al 2 de novembre
    – Número d’Identificació Fiscal
    – Compte Corrent Tributari
  • 05-11-2015 Fins al 5 de novembre
    – Renda
  • 20-11-2015 Fins al 20 de novembre
    – Renda i Societats
    – IVA
    – Impost sobre les Primes d’Assegurances
    – Impostos Especials de Fabricació
    – Impostos Mediambientals
  • 30-11-2015 Fins al 30 de novembre
    – IVA
    – Impostos Mediambientals
  • 21-12-2015 Fins al 21 de desembre
    – Renda i Societats
    – IVA
    – Impost sobre les Primes d’Assegurances
    – Impostos Especials de Fabricació
  • 31-12-2015 Fins al 31 de desembre
    – Renda
    – IVA

Font: Agència Tributària