Keynes vs. Hayek

En un post anterior (Parlem d’economia) es parlava sobre diferents teories econòmiques. D’entre aquestes, en destacaven dues: la de Keynes i la de Hayek. O el que és el mateix: el control o no dels mercats i la intervenció del govern en l’economia.
Dels dos economistes John Maynard Keynes és, sens dubte, el més conegut.

En canvi, quan parlem de Hayek a la majoria com a molt els ve això al cap:

Però, malgrat compartir cognom, no tenen cap relació familiar Salma amb Fiedrich August, si més no pel que se.

Independentment de les opinions de cadascú cal reconèixer que tots dos van ser dos gegants de l’economia. Persones que van analitzar els problemes que havia a la societat i proposar fórmules per a resoldre’ls. Per tant, com cal fer amb tots els grans homes i dones cal que fem dues coses: Parlar-ne amb respecte i estudiar el que deien.
Actualment tots els governs intervenen a l’economia en una o altra mesura (fins i tot als EUA es va rescatar algun banc amb diners públics) però Keynes és sobretot reivindicat pels polítics socialdemòcrates mentre que Hayek ho és pels liberals.

La situació que patim actualment (la crisi que dura des de fa uns anys vull dir) és una situació ideal per a confrontar totes dues teories (els profans podeu intentar esbrinar quines serien les respostes a les qüestions següents per part d’una òptica keynesiana o hayekiana i després mireu els vídeos del final del post):

– Cal regular els mercats? I de quina manera? A Catalunya i l’estat espanyol, per exemple, la crisi va sorgir per l’esfondrament de la banca i el mercat immobiliari, dos dels sectors precisament més control·lats i regulats.

– El no control dels mercats portaria a auto-regulacions o a una llei del més fort on els segments més febles de la societat no tinguessin les mateixes oportunitats que la resta? O que el mercat fos copat per oligopolis que, de fet, impedirien el lliure mercat?

– Cal destinar diners públics per a salvar empreses privades? O no hauria d’haver cap empresa considerar “massa gran per a deixar-la caure”? A casa nostra hem vist com caixes i bancs i altres grans empreses dirigides de forma negligent han gaudit d’aquests privilegis amb gran escàndol per part d’alguns. Alguns d’aquests alguns s’haguessin escandalitzat igual o més si s’haguessin deixat caure tot provocant la pèrdua de cop de milers de llocs de treball.

-Si s’encomana al poder públic el control de l’economia, no s’afavoreix la creació de sectors econòmics artificiosament inflats (les “bombolles”, que a curt o llarg termini acabaran petant)  i la corrupció mitjançant la concessió de favors mutus?

– Cal estimular el consum sigui com sigui o cal incentivar l’estalvi per a tenir un coixí en èpoques de vagues magres?

Bé, podríem seguir durant hores. No hi ha cap llei econòmica que sigui la solució total i per sempre a tots els problemes i que ens porti a una Arcàdia feliç i per sempre (per sort, hi afegiria). Així doncs, suposo que la saviesa es troba en saber quan cal aplicar-hi una o altra recepta i en quina mesura.

I això com es fa? Ja us asseguro que si ho sabés no estaria aquí escrivint.

De tota manera Keynes se sorprendria molt en veure que polítics que propugnen un endeutament de més del 50% del PIB i més enllà si cal ho facin dient que segueixen teories keynesianes. I Hayek estaria molt sorprés si veiés això que s’ha anomenat “polítiques d’austeritat” o es fes servir el mot “liberalisme” per part de no pocs polítics (de dretes i esquerres) que amb prou feines saben discernir entre els conceptes de “capitalisme” i “lliure mercat”.

Molt bé, però… què deien l’un i l’altre? Per a fer-ho amé, us deixo amb un parell de vídeos on s’exposen i es confronten les teories de Keynes i Hayek. Ei, i a ritme de rap!